Biodinàmica Craneo – Sacral Obstètrica i Pediàtrica

El treball craneo – sacral en embarassades es fa des d’una escolta molt respectuosa tant cap a la mare com al bebè, acompanyant-los a un benestar físic i emocional.

El que es busca en aquest moment és organitzar el sistema i alliberar qualsevol molèstia que la mare experimenti en el cos durant aquest procés i transmetre pau i tranquil·litat a ella i al bebè. Molèsties com: dolors, nàusees, vòmits, acidesa, ciàtica, dificultat en la respiració, fatiga, etc.

Aquesta pau i tranquil·litat física també la busquem i acompanyem en el moment que està vivint la mare (laboral, familiar, emocional) ja que el que sent ella també ho experimenta el bebè, i això pot influenciar en el que en aquell moment estigui desenvolupant el fetus.

En aquest punt, també ens agrada treballar amb l’altre progenitor present, ja que la vinculació del bebè amb els seus pares comença des del principi de l’embaràs, i aquest reacciona també amb la presència de la parella, igual que pot reaccionar amb el tipus de vinculació i relació que hi ha entre ells dos (si hi ha tensió, discussions, implicació). Com també sent si ha sigut un embaràs buscat i desitjat, si hi ha por a perdre’l, por al part, si hi ha un rebuig perquè no era desitjat, etc.

L’objectiu aquí és sanejar i crear un bon vincle entre els membres de la família, creant l’oportunitat per a que l’embaràs progressi amb un vincle sa i que quan arribi aquest bebè sigui sense records negatius.

Durant l’última fase de l’embaràs, també convidem al cos a afluixar les tensions a la zona pèlvica, facilitant així el moment del part.

El naixement és tota una aventura, tant per a la mare com pel bebè, on han de superar diferents obstacles i tensions per arribar a veure’s i tocar-se d’una altra
manera.

Les contraccions i el pas pel canal del part li fan al bebè uns massatges que l’ajuden a adaptar-se i fer els moviments necessaris per arribar al seu objectiu. Dit d’una altra manera, passar pel canal del part implica unes forces de compressió, que moldejaran el cap, i també l’acompanyaran, estimulant tots els sistemes per a la transacció d’estar a dins a fora. Aquestes contraccions que rep al crani del bebè seran molt importants per a la mobilitat del MRP i la maduració dels sistemes.

Un cop fora, el bebè desenvoluparà una sèrie de reflexos primaris per la seva supervivència que mica en mica anirà integrant i/o desactivant en funció de que ja no els necessiti. De la mateixa manera, el cap s’anirà reorganitzant de manera natural després de passar pel canal de part. Si un d’aquests processos no es dona, la teràpia craneosacral acompanyarà al cos perquè aquest fet arribi a donar-se.

La primera sessió a un bebè es pot realitzar fins i tot al poc temps de néixer: es tracta d’una sessió de mesura preventiva de possibles alteracions i malalties que poden arribar a manifestar-se més endavant. S’acompanya al cos a reubicar-se, si de manera natural no ho ha fet, ja que sinó les estructures s’organitzen en funció de les tensions que hi hagi. Aquestes tensions poden sorgir a partir del part, o si hi ha hagut alguna compressió dins la panxa de la mare per poder adaptar-se durant l’embaràs, etc. Si no es reubiquen posteriorment poden donar possibles desequilibris en algun sistema, fins hi tot fins a l’edat adulta.

Si més endavant, apareix alguna dificultat, es faran les sessions corresponents per millorar el seu diagnòstic.

D’altra banda, hi ha parts que han sigut difícils, per exemple, per cesària, volta de cordó, parts molt lents o molt ràpids (es considera normal el temps de duració d’un part entre 6 i 8 hores) o pel contrari s’ha utilitzat alguna ajuda externa com poden ser els fòrceps o la ventosa.

En aquestes situacions,  la teràpia craneo sacral pot ajudar en els diferents aspectes en què pot haver influenciat aquest procediment en el bebè (pot donar-se per exemple, asimetries en el cap i la cara, alteració en algun sistema, etc). El procediment serà escoltant en cada moment que és el que necessita que s’acompanyi i anar treballant capa a capa, de manera individual cap a una regulació global, ja que cada sistema reacciona de manera diferent en una mateixa circumstància. És important també acompanyar a la mare, ja que el procés l’han viscut els dos i potser l’han integrat de manera diferent, si la mare no està tranquil·la i en el seu centre pel que ha viscut, s’ha de poder acompanyar perquè aquesta connexió que tenen mare i fill estigui en sintonia.

En una sessió amb un bebè o un nen, es prioritzarà el benestar d’aquest i serà el terapeuta el que s’adapti a ell, ja sigui fent-li la sessió mentre fa pit, mentre juga, mira un conte, cantant, etc., creant així un ambient de confiança conjuntament amb la família.

A més a més, en funció del que es treballa potser l’infant té la necessitat de fer uns moviments per integrar la feina, com podria ser els moviments del procés del naixement que no va poder fer en el seu moment. Un diàleg entre el terapeuta i la família ajuda a crear aquest espai de confiança i així també cooperar conjuntament durant la sessió.

• Còlics del lactant
• Torticolis congènita
• Asimetries cranials, pèlvica, cames o braços
• Dificultat per conciliar el son
• Necessitat de buscar un topall en el cap
• Irritabilitat
• Problemes de succió, de mamar
• Llagrimall obstruït
• Reglotar
• Plor descontrolat
• Restrenyiment
• Es mareja al cotxe
• Són excessivament sensibles a qualsevol estímul
• Té dificultat respiratòria,  bronquitis de repetició, sinusitis, al·lèrgies…
• S’arqueja amb força cap endarrere a l’agafar-lo o tombar-se
• Excés o manca de salivació
• Té algun sentit massa aguditzat (oïda, olfacte…)
• Té un ull mes tancat que l’altre o no acaba de tancar-los mentre dorm

Des de l’adult també podem acompanyar aquells processos viscuts en el seu naixement. Certament no es té la mateixa flexibilitat corporal com per reconduir tot el sistema, però si ajuda a reduir alguns efectes i facilitar l’autoregulació perquè la simptomatologia sigui menor. El mateix passa en nens i factors genètics, no estem dient que els eliminarem però si que acompanyarem a que els seus efectes siguin menors i a poder regular-se i integrar-ho a través de les sessions.

Alguns dels problemes que apareixen quan comencen l’escola i que amb la TCS podem acompanyar a integrar i/o ajudar a regular son:

• Dèficit d’atenció
• Dislèxia
• Problemes d’aprenentatge
• Problemes en la lectoescriptura
• Dificultat en l’àrea numèrica
• Hiperactivitat
• Autisme
• Alteracions visuals i/o auditive