Qualsevol episodi traumàtic o una situació d’estrès o ansietat pot comportar la contracció del pericardi, la membrana que protegeix i sosté el nostre cor, i traslladar disfuncions al nostre sistema digestiu i altres òrgans del nostre cos. Conèixer el seu origen, la seva connexió amb les emocions i la seva interacció amb la resta de l’organisme, és fonamental per poder alliberar-lo i viure en plenitud.

La paraula pericardi prové del grec, “Peri” que significa voltant i “kardia” que vol dir cor. Com el seu nom indica, el pericardi és un membrana fibrosa de dues capes que envolta, protegeix i sosté el cor.

Interacció del pericardi amb la resta de l’organisme

La membrana del pericardi està en contacte amb el diafragma, la tràquea, els pulmons, la pleura, l’esòfag, l’entrada de l’estómac, les principals vies arterials i venoses (sistema càrdio-vascular), els ganglis estrellats que regulen el sistema nerviós vegetatiu, centre frènic responsable de la respiració, la base del crani, les membranes intracranials, les glàndules tiroides i timo, els ganglis semilunars, i fins i tot amb molts lligaments que s’uneixen a la columna vertebral fins al sacre (en especial cervicals i dorsals i el sistema múscul – esquelètic que serveix de protecció i sosteniment dels òrgans vitals.

Com podem veure, és una part del nostre cos força important; no només perquè protegeix el cor sinó també perquè està en contacte amb moltes estructures de diferents sistemes. Per tant, una disfunció del pericardi pot comportar, a la llarga, trastorns en totes aquestes estructures amb les que està estretament en contacte.

Cal tenir present que estem parlant de disfuncions o dolors físics en estructures que estan bé però es desconeix perquè fan mal o no treballen correctament, sense cap motiu aparent. Per tant, ens referim a dolors dels quals s’hagin descartat altres factors externs i que les estructures estiguin orgànicament sanes.

En que consisteix aquesta teràpia?

El tractament del pericardi consisteix en connectar amb la vibració de cada estructura i ajudar-la a alliberar-se. Es porta a terme en contacte físic amb el pacient a través de moviments i pressions.

La tècnica bioenergètica treballa totes les estructures del cos ja que una disfunció en el nostre organisme, per petita que sigui, pot tenir repercussions a una altre part del cos i com a conseqüència repercutir en la nostre salut.

Quan s’aconsegueix alliberar el pericardi, la persona té la sensació de treure’s un pes de sobre, de respirar i obrir molt millor la zona toràcica. Al final de la sessió, la sensació general és de plena relaxació.

El pericardi i les emocions

El pericardi està estretament vinculat a l’àmbit emocional. El seu bloqueig pot aparèixer per una situació d’estrès: qualsevol tipus d’amenaça, perill, por, ansietat o xoc traumàtic, provocant que el cos reaccioni encongint-se i retraient el pericardi; el que vulgarment es diu, “tener el corazón en un puño”. En definitiva, es contrau per protegir el cor però sense limitar-li el moviment.

El cos reacciona d’aquesta manera, “tancant-se” per protegir-se i sobreviure a la situació dramàtica, que és massa dura i no la pot suportar. D’aquesta manera, es més fàcil sortir del pas i no patir tant. És cert que cada persona reacciona de manera diferent davant aquest tipus de situacions, però la reacció orgànica és la mateixa: l’única diferencia és el procés que fa cadascú a l’hora d’assumir i processar l’impacte emocional: la capacitat de comprendre i resoldre la situació. Si la situació és puntual i el pericardi torna a la seva posició inicial, el cos està en tota la seva expansió i pot viure plenament.

Ara bé, si no gestionem bé l’emoció o perdura molt en el temps i la contracció del pericardi es queda així, a la llarga pot provocar lesions o conseqüències en l’organisme. Aquestes conseqüències es tradueixen en dolors o disfuncions d’òrgans, músculs i articulacions que físicament estan bé però que ens fan mal o no treballen del tot bé, sense cap motiu aparent. I a nivell emocional es tradueix en mals de cap, cansament, insomni, sensació d’estar perdut, alterat, trist, i irritable.

El que s’intenta amb aquesta pràctica és que el pacient entengui què està dient el seu cos, que aprengui a escoltar-lo i posi les etiquetes emocionals del que està passant en el camp físic.

Estem parlant d’una teràpia holística: s’observa el cos des de la seva globalitat per trobar l’origen del problema, ja sigui emocional o físic, i es faciliten les eines necessàries per activar el procés de l’autocuració.

Hi ha altres teràpies que reflecteixen aquesta manera de treballar: la Kinesiologia, la medicina xinesa -on les causes externes de les malalties s’assignen a un òrgan i a una emoció, i on el pericardi està reflectit en el meridià Maestro corazón-, el reiki o la medicina energètica on el pericardi està reflectit en el 4rt chacra, Anahata; que alberga el poder de les emocions.

En definitiva, amb aquesta teràpia el que es pretén és alliberar l’opressió o la mala postura del pericardi i c alliberar a les estructures que hi estan lligades per ajudar a reconduir-les a la seva posició inicial i així entrin en bon funcionament.

Més informació a:

• Osteopatía bioenergética, un masaje emocional
• ¡Viva el pericardio libre!

L'entrada Com alliberar el pericardi, la membrana que envolta el cor ha aparegut primer a Marta Valera.